VICENT ANDRÉS ESTELLÉS-1 Sergi Revert 2º A.docx
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS ERIC LLORENTE I OSCAR BARRES.docx
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Vicent Andrés Estellés va naixer a
Burjassot el 4 de setembre de 1924. A Vicent li agradava llegir de xiquet i
escrivía obretes de teatre. Era fill del forner del poble.
Quan tenía 12 anys va esclatar la Guerra
Civil Espanyola, açò va fer que abandonara els estudis. Al final de la Guerra
Civil, la familia de Vicent no va ser exiliada, però tot va cambiar. Son pare
li va cremar els llibres per no ser detinguts.
Després de la guerra començà a escriure
poemes. També va treballar de forner, va ser mecanógraf, ordenança i orfebre.
En l’any 1942 publicà el seu primer artícle
al periòdic “Jornada”, aconseguint una beca per anar a estudiar periodisme a
Madrid.
En 1945 va anar a Navarra a fer el servei
militar, on el tractaven com a boig per escriure poemes en valencià.
L’any 1948 va tornar a València, on va
escomençar a treballar en la redacció del diari “Las Provincias”.
L’any 1953 apareixeria el seu primer llibre
“Ciutat a cau d’orella”. El va escriure en valencià i va fer amistat amb
poetes intel.lectuals defensors de la
llengua valenciana.
L’any 1955 es va casar amb Isabel Llorente,
que treballava en l’Ajuntament de València, amb la que té una filla que mor als
quatre mesos.
En 1971 publica cinc llibres en valencià:
“Primera audició”, “Llibre de meravelles”, “Llibre d’exilis” i “L’inventari
clement”.
Posteriorment, en 1972 l’Editorial Tres
i Quatre va començar a publicar la seua “Obra Completa”.
L’any 1978 deixá de treballar al diari.
Amb la arribada de la democràcia, va publicar molts llibres: “El corb”, “Les
cançons d’Ariadna”, “Manuscrits de Burjassot”, “Poemes preliminars” i “Cants a
València”.
En 1978 rep el Premi Lletra d’Or i el
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Y en 1984, li donaren el Premi de les
Lletres Valencianes.
Vicent va morir a València el 17 de març de
1993.
ERIC
LLORENTE I OSCAR BARRES 2º A
No hay comentarios:
Publicar un comentario